Aquest 2016 es commemora el quart centenari de la mort de Miguel de Cervantes, l’autor espanyol més cèlebre de tots els temps, famós per haver donat vida a personatges tan entranyables i profundament humans com Don Quixot i Sancho Panza. Així doncs, durant aquest any s’han dut a terme iniciatives per homenatjar Cervantes, i també s’han publicat diversos llibres relacionats amb la seva figura, com El gentilhome que mai va tornar, del professor del Laboratori de Lletres Carles Lúria. Tothom ha sentit a parlar dels deliris d’aquell cavaller, de la trista figura que confonia els molins amb gegants. Coneixem bé El Quixot, però què en sabem del seu autor?
1. Realment no era manc: sembla paradoxal, però el Manco de Lepanto, mai va perdre la mà en aquesta batalla, encara que sí que va rebre diverses ferides als braços mentre era soldat.
2. Tenia una profunda catalanofília: encara que era manxec i no se li coneixen connexions amb Catalunya, El Quixot mostra la simpatia de Cervantes per la cultura catalana. Tal com assenyalen alguns filòlegs com José María Micó, el mateix títol de la seva obra mestra així ho prova, ja que el nom que Alonso Quijano tria per rebatejar-se com cavaller errant prové del vocable català Quixot, que designava una part de l’armadura. A més, un dels llibres que es salva de la crema a casa del protagonista és, precisament, el Tirant lo Blanc, mentre que l’últim lloc que visita el protagonista és la platja de Barcelona.
3. Va patir el plagi en pròpia pell: aquesta història no és massa coneguda -l’èxit de Don Quixot de la Manxa va eclipsar qualsevol llibre que gosés fer-li ombra-, però, abans d’acabar la segona part de la seva novel·la, va sortir publicat el Quixot d’Avellaneda, una continuació de l’obra de Cervantes que va tenir força èxit. No es va tractar d’un plagi stricto sensu, però sí d’una continuació il·lícita, cosa que després Cervantes va saber incloure amb mestria en l’autèntica segona part.
4. Era enemic de Lope de Vega: de fet, alguns estudiosos apunten que va ser el propi Lope -o algú del seu entorn- qui va escriure aquest Quixot d’Avellaneda. Encara que avui dia costi de creure, Cervantes no era massa ben considerat entre els intel·lectuals del seu temps, i l’enemistat i la competència amb Lope de Vega -el que era, a més, el seu veí- va ser una realitat.
5. Probablement va començar El Quixot a la presó: no s’ha pogut comprovar, però tot indica que Cervantes va començar la seva novel·la a la Presó Reial de Sevilla, on es trobava captiu per unes suposades irregularitats bancàries. El mateix pròleg diu que la novel·la es va engendrar en una presó, encara que no se sap si Cervantes tan sols va tenir la idea o realment va començar la seva obra mestra en aquest lloc.
6.
Es desconeix on està enterrat: després d’anys de recerca, el 17 de març
de 2015 van trobar, en el convent de les Trinitàries de Madrid, el que
sembla ser les restes de Cervantes i la seva esposa. No obstant això,
Francisco Etxebarría, el director de la investigació, va afirmar que no
es podia tenir una certesa absoluta de la troballa, perquè les mostres
no eren suficients per extreure’n l’ADN.
7. Les seves influències arriben fins a Star Wars: sembla una broma, però és cert, ja que la mítica parella de robots R2P2-C3PO recorda molt al senyor Quixot i Sancho Panza. De fet, es tracta d’una figura antropològica arquetípica, que ha estat mil vegades repetida en la literatura i el cinema.
8. Va ser esclau: per això la llibertat és un tema recurrent en la seva obra. Una flota turca va fer presos a Cervantes i el seu germà Rodrigo a la Costa Brava, i posteriorment van ser traslladats a Alger, on van estar captius cinc anys.
9. Les seves obres no estan exemptes d’errors: ni els més cèlebres escriptors de la literatura universal es lliuren de les fallades, i és que la forma improvisada i precipitada amb què Cervantes componia les seves novel·les li va fer cometre algunes errades. En la primera edició del Quixot, l’ase de Sancho Panza desapareix d’un moment a l’altre. En adonar-se de l’error, en les següents edicions es van incloure uns capítols que narraven el robatori de l’animal.