Escriure és una forma d’evadir-se, de fugir de la rutina i d’oblidar durant una estona els problemes per focalitzar la concentració en altres mons o, simplement, en les paraules que encadenem en un full. Però aquesta afició va molt més lluny, ja que, segons afirmen nombrosos metges, psicòlegs i psiquiatres, el procés de l’escriptura ens ajuda a sentir-nos millor i a desenvolupar moltes de les nostres capacitats.
Més enllà del pur entreteniment, l’escriptura creativa és útil per moltes facetes de la nostra vida. Des de millorar el sistema immunològic fins a tractar la depressió; aquesta activitat té beneficis sorprenents.
Un cervell en forma
Mai és tard per aprendre. És innegable que escriure ajuda al rendiment acadèmic, però també al laboral. Estructurar i ordenar el pensament, estimular la creativitat, aprendre a organitzar-se i millorar les competències lingüístiques són beneficis que aquesta activitat aporta i que resulten útils tota la vida.
A més, quan creem desenvolupem tant la capacitat artística, com la curiositat d’exploració i d’investigació. Així, a través de l’escriptura ens documentem, empatitzem amb els nostres personatges i imaginem possibles trames. D’una manera natural augmentem el nostre coneixement i la nostra cultura, així com treballem totes les nostres intel·ligències.
El psicòleg més econòmic
No hi ha dubte que l’art és terapèutic. Escriure pot ser el millor bàlsam per alleujar angoixes, sanar el dolor o, inclús, pal·liar trastorns psicològics. I és que, tal com afirma Javier Melguizo, artterapeuta, “la creació simbòlica ajuda a integrar a la nostra personalitat allò que hem negat per por o dolor i que necessita expressió, comprensió i acceptació”.
Tant l’escriptura creativa com la terapèutica –parlar sobre els propis problemes i emocions– tenen una funció catàrtica necessària. A vegades, el fet de plasmar pensaments i imatges sobre el paper exorcitza records i angúnies. Crear un conte a partir d’una experiència traumàtica o una idea obsessiva pot ajudar a relativitzar el problema o a deixar-lo marxar. Així mateix, en tractar-se d’una activitat divertida, relaxada i que requereix abstracció i concentració, reduïm l’estrès i l’ansietat. La persona deixa de pensar en moltes coses a la vegada i es veu obligada a abandonar els estímuls externs per centrar-se en el relat.
Un estudi de James W. Pennebaker, de la Southern Methodist University de Dallas, va demostrar que escriure sobre les nostres emocions és molt beneficiós per la salut mental. Per fer-ho, va dividir els participants de l’experiment en dos grups. El primer va escriure sobre temes superficials durant cinc dies consecutius –mitja hora diària–, mentre que l’altre grup va fer el mateix però relatava les seves pròpies emocions. Els resultats van demostrar que els integrants del segon grup van millorar la seva salut física, van reduir l’estrès i van augmentar la productivitat a la feina. Les anàlisis també van comprovar que el fet de traslladar les seves vivències al llenguatge va contribuir a millorar el seu humor i a reduir els riscos de patir depressió.
Si hom ho prefereix, també funciona escriure ficció, ja que, segons Melguizo, “els relats escrits imaginaris es posen en relació amb la pròpia vida de la persona, establint paral·lelismes entre la ficció i els conflictes reals”. Ell mateix es posa d’exemple: “quan m’he atrevit a donar forma escrita als meus pensaments a través de textos de ficció, he notat una millora en el meu estat d’ànim”.
La clau està en el llenguatge i en la imaginació; a través de l’expressió racional i quotidiana no podríem explicar certs continguts íntims que sí que tenen cabuda des de la màscara de la ficció.
Influència en el nostre cos
Potser les influències que té l’escriptura sobre la ment són més conegudes, però el cos també en surt beneficiat. Tal com explica l’artterapeuta Mònica Cano, “expressar, distanciar-se i crear artefactes literaris, aprofundeix en la percepció conscient de l’existència i, per això, en la salut d’una manera integral”.
Tal com han demostrat estudis com el de Pennebaker, aquesta activitat millora el sistema immunològic, augmenta la qualitat del son i combat l’insomni, controla la pressió arterial i millora el nostre autocontrol per deixar l’alcohol o el tabac, entre altres addiccions. A més, com escriure implica reflexió i concentració, és una de les millors formes de mantenir jove i actiu el cervell.
Tant és així, que els científics apunten que escriure ajuda a pal·liar els símptomes de moltes patologies, com el Parkinson. El cas de Salvador Riera així ho demostra. Als 54 anys va ser diagnosticat d’aquesta malaltia degenerativa i incurable. Començar a escriure no només el va ajudar psicològicament –gran part dels casos acaba en depressió–, sinó també a reduir l’efecte dels seus símptomes. El Salvador es dedica a escriure poesia i, segons les seves pròpies paraules, “la complexitat lingüística que exigeix” l’ajuda a mantenir el cervell en forma. “La meva teoria és que la intensa activitat creativa de l’escriptura fa que les meves neurones triguin més a morir” –explica–; “els metges es mostren escèptics davant d’aquesta hipòtesi, però a la vegada reconeixen la utilitat de l’activitat”.
Cos i ment estan units, i les emocions contribueixen enormement en la millora de moltes patologies. Per tots els beneficis psicològics mencionats, escriure també es pot incloure en els tractaments de malalties greus com el càncer. I és que una actitud positiva i una ment sana són un bon aliat per lluitar contra qualsevol malaltia o, com a mínim, per millorar la seva vivència i suavitzar els seus efectes i símptomes.
Més enllà dels beneficis físics, el que resulta indiscutible és que l’escriptura és una manera singular d’expulsar els propis dimonis. Tal com diria Gabriel García Márquez, “l’escriptor escriu el seu llibre per explicar-se a si mateix allò que no es pot explicar”.