L’escriptura sobre viatges té unes característiques especials, properes al periodisme, que la diferencien de qualsevol altre tipus de literatura. Una escapada pot convertir-se en un incentiu per escriure, però fer-ho de manera atractiva és tot un art.
Escriure és una manera de viatjar. Quan llegim Ana Karenina, ens endinsem en la Rússia del tsarisme més decadent; quan llegim El Senyor dels Anells, somiem amb indrets impossibles i criatures extraordinàries; quan llegim els llibres de Mercè Rodoreda, recorrem Barcelona amb uns altres ulls. Ens traslladem a altres èpoques, altres cultures, altres mons, que sempre es barregen amb la subjectivitat i la fantasia del mateix autor. La literatura de viatges no es queda curta en aquest aspecte: escriure sobre un viatge és la millor manera de tornar-lo a viure.
Gabriel Pernau, periodista i escriptor, va començar a relatar els seus viatges a partir d’un recorregut de quatre mesos en bicicleta per la Ruta de la Seda. Recorda que l’experiència va ser tan fascinant que va sentir la necessitat de relatar-ho. De fet, plasmar aquelles vivències era una manera de tornar-les a viure. “Escriure sobre un viatge et permet fer dos viatges en un” –explica– “de sobte te n’adones que alguns fulls es van mullar i revius la tempesta impressionant que et va caure en un poblet de la Xina”. A més, escriure les seves aventures pel món li permetia prendre consciència d’allò que estava vivint.
Si es vol anar més enllà i fer, d’aquests diaris de viatges, tota una literatura, s’ha de ser curós a l’hora de construir un relat que resulti atractiu per al lector. Un bon escriptor de viatges ha de ser molt observador i fixar-se constantment en tot allò que l’envolta, fins al més mínim detall. No pot, però, limitar-se a observar l’entorn, també ha d’interactuar-hi: “has de tenir certa capacitat per sentir empatia amb la gent”, explica el periodista.
Un altre element important en la literatura de viatges és la subjectivitat i la importància de l’individu que explica la història. Segons el Gabriel, la clau estar en què a la història hi aparegui l’ànima de l’autor. “Els llibres que són una simple successió de llocs, situacions i persones tenen poc interès. Hi has d’aparèixer tu, perquè el lector, d’alguna manera, s’hi ha de sentir identificat”, aconsella. Però no hi ha una recepta establerta. Ell ho fa d’una manera més periodística, barrejant la seva peripècia personal amb dades, descripcions de paisatges, persones o situacions, diàlegs…
Laia Terrón, que ha fet la volta al món i és directora de l’escola d’escriptura Laboratori de Lletres, també coincideix en la importància dels diàlegs: “Vaig reproduir la conversa amb una dona que vivia a la selva de Perú” –comenta– “ens va explicar que tenia ganes de conèixer la ciutat i a mi em va impactar molt que amb 80 anys encara tingués curiositat per descobrir coses noves”. A diferència del Gabriel, però, la Laia creu que les descripcions no són tan necessàries, perquè les fotografies mostren l’ambient d’una manera més impactant.
La millor manera d’incentivar l’escriptura
“La meva parella i jo vam començar a donar forma als diaris de viatge a través d’un bloc”, recorda la Laia. I és que un viatge pot ser el detonant d’una bona novel·la o un projecte exitós. Viatjar és viure i, al cap i a la fi, transmetre vivències intenses és el motor i objectiu de qualsevol artista. Segons la Laia, “viatjar t’obre la ment i això et fa evolucionar com a escriptor”.
No cal ser ric, a més. Tothom pot experimentar aquesta sensació de plasmar sobre paper allò fascinant i característic d’un indret. El Gabriel assegura que no és necessari fer la volta al món per escriure un bon relat de viatges. “A tocar de casa tenim històries fabuloses que ens esperen. Es tracta de sortir al carrer, barrejar-se amb la gent, posar les antenes i tenir ganes d’escriure”, explica.
La connexió entre escriure i viatjar és evident. L’escriptura obre portes cap a nous mons, i alhora desperta la curiositat de conèixer-ne més. Això desemboca, irremeiablement, el desig de creuar fronteres, i les experiències que es viuen lluny de casa esdevenen una meravellosa excusa per deixar brollar la creativitat.
Viatjar, escriure. Escriure, viatjar. Fem les maletes?